Escocia 2009

Escocia

Aquesta és la història d'un viatge en Camper VW a Escòcia, dut a terme entre els dies 28 de juny i 19 de Juliol de 2009. Viatgers: la Francis i el Carles. Transport: la Caravelle VW Syncro del 97.

 

Diari:

28/06/2009. Sortim de casa, a Mirasol, a les 10:15 per dirigir-nos a la frontera francesa. Un cop passem la Jonquera, seguim per l'autopista que voreja el Mediterrani, fins arribar a les proximitats de Montpeller. Allà ens dirigim cap a Millau, per ascendir un cop superat el viaducte del mateix nom cap a Clermont-Ferrand, parant a mig camí per menjar. Després seguim viatge direcció Paris; a mitja tarda parada per repostar i prendre un cafè; uns km. més endavant la Francis diu de conduir ella una estoneta, Beaugencyaixí que desviament a una àrea i canvi de pilot. Al voltant de les vuit del vespre ens aturem a les proximitats d'Orleans per buscar càmping i descansar. Portem aproximadament 900 km i entrem en un càmping municipal de la localitat de Beaugency. Bo, bonic i barat, excepte pels mosquits. Hem gastat una mica més d'un dipòsit de benzina (Visa), peatges (Visa), quatre cafès (total 4,20 €) i el càmping ... 12 euros (Visa): A sopar, dutxar-se, donar un passeig pel Càmping i a dormir. Demà ens espera un altre dia de "pallissa" de cotxe, ja que voldríem arribar a Calais no molt tard per creuar el canal i començar a ascendir cap a Edimburg. (Començarem amb la cançó de "Carlos, per l'esquerra").

En el ferry29/06/2009. Avui ens espera un altre dia de quilòmetres. Ens aixequem cap a les nou, i a les deu ja estem en un Super U fent la compra d'algunes cosetes (25,60 euros). Agafem de nou l'autopista direcció Paris, i després de travessar el seu mal senyalitzat cinturó (encara sort del navegador) ens aturem a menjar i repostar de nou (Visa). A les 4 estem a Calais, disposats a embarcar cap a Dover (Visa). La travessia sense complicacions, però amb una mica de retard a causa de la boira. "Aterrem" a Dover passades les 6, (ja hem endarrerit els rellotges una hora) amb el que només ens queda buscar càmping i a descansar. Decidim comprar un llibre de Càmpings, ja que el que portem és bastant cutre i ens ha donat bastants problemes. Hem trigat més d'una hora en trobar-ne un, i, a més, no era el que buscàvem (22 lliures).

30/06/2009. De nou carretera i manta. A les 9 sortim del Càmping, i, la veritat, no ens ha servit de gaire. El cinturó de Londres semblava una cursa de cargols. A les dues hores d'estar gairebé aturats, ens hem decidit a sortir cap a una carretera local i, almenys, anar tirant. Sembla que els déus del trànsit s'han posat avui de vaga. Obres, accidents, camions Camping en Knaresboroughaturats a l'autopista, ... Vaja, de tot una mica. Com sempre, parada a menjar, fer gasolina, cafè i seguir cap al nord per l'A1. A les 6, a buscar càmping. Portem ja prop de 2000 km. recorreguts. Aquesta vegada el navegador s'ha portat bé i ens ha guiat sense incidències cap a un càmping proper a Knaresborough, prop de York. Per cert, ha fet aparició la pluja.

Muro de Adriano1/7/2009. De nou en marxa, a veure si ens condeix més el dia. La gent del càmping, encantadora. Ens donen tot tipus d'informació, ens cobren preu de soci (17 lliures), ens donen fullets, ... Seguim camí del North, i fem una paradeta a veure part de la Muralla d'Adriano, a l'altura de Newcastle. Ens enxampa una tempesta de mira'm i no et belluguis, però es passa aviat. La calor, amb la humitat, es fa més patent però segueix sent suportable. Ens aturem a dinar tard, i quan reprenem la marxa entrem a Escòcia. Parem a dormir a les rodalies de Loch Lomond. Es un quart de 7 i ja han tancat Recepció. Sense comentaris. Busquem el responsable i ens deixen entrar igualment. En aquest càmping, també hi ha conills.

Loch Lomond2/7/2009: Hem dormit a Balloch, al peu del Lomond. Després d'abandonar el càmping direcció Aberfoyle, hem decidit tornar cap enrere i fer una visita al llac Lomond en vaixell. El trajecte dura al voltant d'una hora i és la millor manera de gaudir del llac, ja que per la carretera no hi ha vistes del mateix. 13 lliures de cost. Aprofitem per comprar alguna coseta i sortim cap a Aberfoyle, a la part nord del llac. Aquí, després de dinar, ens cau una tempesta de campionat. Prenem un cafè, esperem que amaini una mica i anem a veure si trobem el Loch Katrina. Seguim una carretera que es dirigeix ​​a l'oest i que va vorejant diversos dels llacs de la regió. A uns 11 quilòmetres hi ha un embarcador al Katrina i una bona vista del llac. Tornem enrere per agafar la carretera que va cap a Callander passant per l'extrem del Loch Katrina de nou. La tempesta torna a aparèixer i ens fa fer surf per la carretera, que està francament entollada, amb zones de més de 40 cm. d'aigua. En Callander, tot i la fama, no sembla que hi hagi res especial. El centre de visitants i poca cosa més. Així que a buscar càmping. Nova sorpresa: hi ha càmpings que no permeten més que caravanes i A.C. Ni tendes, ni vans, ni res que se li assembli. El càmping està molt bé, però els serveis no estan al nivell.

Castillo de Stirling3/7/2009. Deixem Callander després d'esmorzar, i ens dirigim a Stirling. Allà visitem el Castell (22 lliures, àudio guia inclosa, més 2 lliures del pàrquing), el que ens ocupa tot el matí. Mengem i anem a fer una passejada per la ciutat. Veiem l'església i després ens dirigim al monument a Wallace. Prescindible, excepte per als escocesos. Les 6,50 lliures per persona no s'amortitzen. Deixem Stirling i, de nou, la pluja ens acompanya en el nostre trajecte. Ens dirigim cap a Ardrossan, ja que volem visitar l'illa d'Arran. Fem nit a les proximitats, en un càmping que és del pitjor que hem trobat fins ara. Dolent i car. 34 lliures, ni més ni menys, per tenir parcel·les que deixen a desitjar, un eixam de Movilhomes, serveis cutres i no molt nets ...Arran

4/7/2009. A les 9 sortim de cutre-càmping i ens dirigim cap al port de Ardrossan. Primera sorpresa del dia: els ferris estan saturats i no ens garanteixen hora de sortida. No hem pensat que és cap de setmana i principi de vacances per força gent. Així que ens toca posar-nos a la cua, i veure sortir un vaixell, i un altre, i al tercer, embarquem. Hem passat tot el dia al port i arribem a Arran a un quart de 5 de la tarda. Busquem càmping, ens fem un bon passeig per estirar les cames, i demà serà un altre dia.

5/7/2009. Com sempre, abandonem el càmping i ens dirigim a Brodick. Visitem el castell, que és espectacular, i prenem direcció al sud de l'illa. Mengem a meitat de camí i després, ascendim cap al nord per la costa oest, fins a l'embarcador de Lochranza, on embarcarem per tornar a "terra ferma". Al port hi ha una cérvola menjant tranquil·lament, i ningú li fa cas. L'embarcador de Claonaig és, per dir-ho d'alguna manera, escàs. No hi ha mes que l'embarcador. Ni una casa ni res de res. Després d'uns pocs quilòmetres, a Kennacraig, (aquí almenys hi ha un edifici de les línies marítimes) canviem de ferri i embarquem cap a Islay. De nou la història de les reserves, encara que no hi ha problema per prendre el primer i últim ferri que surt avui cap a Islay. Playa de Islay al atardecerLa travessia dura dues hores i 20 minuts, per al nostre gust, excessiu. A Islay, hem de buscar càmping, i, segons les guies que portem, no n'hi ha cap. Al final, vam parar en un punt d'informació de l'illa i n'hi ha dos marcats: a Kintra, prop de Port Ellen, i a Port Charlotte. Ens queda més a prop el primer, així que anem cap a allà, que és tard. El lloc és idíl·lic, prop de la platja, amb unes vistes sobre el mar excel·lents, tot i que els serveis són una mica deficients.. (12 lliures, òbviament, sense electricitat) En realitat és una granja amb uns lavabos i poc més. Però el lloc és preciós i la posta de sol, també.

Francis en la playa6/7/2009. Avui toca visitar una destil·leria. Així que busquem una que no calgui reserva amb antelació. La candidata és la Bowmore, ja que està a la capital de l'illa, i aprofitarem per visitar la seva església de planta circular. La destil·leria doncs bé, s'ha de visitar almenys una, ja que si no no té gràcia venir fins aquí ... Fem una excursió per l'illa per visitar la zona de Port Charlotte i les platges del sud i després cap al nord , a veure l'embarcador de Port Askaig, d'on surten els ferris cap a Jura, però ens fa por anar justos de temps així que un cafè i a tornar a Port Ellen. A les 5 de la tarda, de nou a embarcar per tornar a la "illa grandota". Arribem a les 8 i 20 de nou, així que no hi ha molt més que fer. Posar gasolina, (algunes gasolineres tanquen a les 5 de la tarda) i buscar càmping. Trobem ambdues coses en Lochgilphead. (15 lliures) Sort que ja anem aprenent i ens hem menjat uns entrepans al ferri; a l'anada, vam sopar fish and xips al vaixell, i no valia gran cosa.

Eilean Donan7/7/2009. Iniciem el camí cap a la costa nord, direcció a Oban, i d'aquí a Fort Williams. Mengem, prenem un cafè en un centre comercial i aquí ja sembla que hi ha més turisme. Es veuen cotxes d'altres nacionalitats, se sent parlar en italià, espanyol, francès ... Ara si entrem a l'Escòcia de les fotos. Muntanyes verdes amb grans fiords i la carretera que va vorejant els llacs, núvols enganxats a les muntanyes, be, Escòcia de veritat. Continuem cap a Kyle of Lochalsh per entrar a l'illa de Skye, aquest cop sense ferri. Nova sorpresa: el pont no és de peatge malgrat el que diuen les guies. Abans de creuar visitem el castell d'Eilean Donan (11 lliures). Val la pena, ja que està bastant ben ambientat. Un cop a Skye, busquem càmping (13 lliures) a la zona de Portree i a sopar i dormir.

8/7/2009. Sembla que a Skye fa més vent del que hem tingut fins ara. Sortim del càmping després d'esmorzar, i ens dirigim cap al nord de l'illa, a la badia de Staffin i Uig. Un cafè, i a seguir ara direcció sud cap a Portree, que ahir només el vam veure de passada. Un passeig per la ciutat i ens aturem als afores a dinar. Després seguim cap al sud, per visitar el castell de Armadale. Després, marxa enrere i, després de creuar de nou el pont, ens dirigim cap al nord. Novament paisatges de valls verds amb llacs enormes, núvols a les muntanyes i poca, molt poca gent. Parem a dormir a les proximitats de Kinlochewe. Càmping amb serveis bons i molt tranquil. 17,50 lliures. A sopar i dormir. Demà anirem cap a Inverness, a visitar el llac del monstre ...

9/7/2009. Per variar, plou. Arribem a Inverness cap a les 11 del matí, i ens sorprèn una ciutat bonica i acollidora. Anem cap al pàrquing de l'estació de trens i, quan anem cap a la maquineta (és de prepagament) ve una senyora corrent ... a donar-nos el seu tiquet ja que li sobren dues hores. InvernessLa gent de Inverness també és acollidora. Una altra curiositat: un bar típicament espanyol, de tapes, anomenat "La Tortilla Asesina", molt a prop del castell. El castell no es pot visitar ja que són dependències oficials, però el seu exterior és agradable. A prop, a l'altra banda del riu Ness, hi ha la Catedral. Una altra curiositat: una família amb pinta d'una coneguda secta, espanyols, entren a la Catedral, es van sota el crucifix, es fan la foto i surten corrent ... Ha de ser algun concurs de fotos amb crucifix, o alguna cosa així. Seguim passejant per la vora del riu i visitem les seves illetes, connectades totes elles per ponts per als vianants i que formen un preciós parc amb diferents zones per a nens, bicicletes, vianants, etc. A continuació, ens dirigim cap al llac Ness per visitar el castell d'Urquhart, al peu del llac. De camí visitem el centre d'informació del llac, que no és més que una botiga de ninotets del monstre, totalment prescindible. El castell, tot i estar en ruïnes, és un lloc ple de bellesa, encant i misteri. Llàstima que els empleats del mateix tenen pressa per anar-se'n a casa, i mitja hora abans de l'hora de tancament ja estan recollint el "ramat" i no de molt bones maneres. Serà per compensar l'amabilitat generalitzada dels escocesos ...

Urquhart

10/7/2009.  Avui visitem, entre d'altres petites localitats, Fort Augustus. Costa NorteAquesta petita població compta amb unes boniques rescloses, que comuniquen el riu Oich i el Caledonian Channel amb el Llac Ness, en el seu extrem sud. Després, ascendim de nou cap a les proximitats de Inverness per la riba oriental del llac, a través d'una estreta carretera d'un sol carril, amb arrambadors cada pocs metres per poder creuar-se els vehicles. Escòcia en estat pur. Continuem direcció Nairn on visitarem l'abadia que malgrat el seu estat ruïnós és espectacular i, com sempre, buscarem lloc on dormir.

11/7/2009. Seguim ruta cap als petits pobles de pescadors de la costa del mar del Nord, Branderburgh, Portknockie, Portsoy, esquitxats de casetes al costat del mar i amb mes barques que cases. Ens aturem en diversos d'ells encara que els camins, en la majoria de casos, són molt estrets però, això sí, amb poquíssim trànsit. Ens afartem de fer fotos i de veure el mar, i seguim cap a les proximitats d'Aberdeen, que, si tot va bé, visitarem demà.

12/7/2009. AberdeenAvui arribem a Aberdeen. La ciutat, gairebé tota de pedra grisa, és una mica fosca però no per això falta d'encant. La façana de la Universitat que li dóna la fama és impressionant, però està en obres. No cal dir que plou. Com sempre.

Fem una passejada,Dunnotar Castle visitem les cases i coses amb més fama i cap a migdia ens anem direcció a: Un altre castell.
Aquesta vegada el de Dunnotar, prop de Stonehaven, on s'han filmat nombroses pel·lícules. La veritat és que la seva visita no deixa indiferent. S'accedeix a través d'un bell passeig fins a la roca en la qual està construït.

Se puede visitar su interior, sus murallas, pasear por los alrededores y está, a pesar de su estado, muy bien ambientado. Seguimos viaje dirección sur para llegar a dormir cerca de la capital de Escocia.

Edimburgo13 i 14/7/2009. Entrem a Edimburg. Aparquem al pàrquing del castell, i sembla que fa bon dia, així que no agafem els paraigües, ni els anoracs, ni ... Quan arribem a la cua per comprar les entrades al Castle, diluvia. Abans que de temps a pensar si anem a la furgo a per material antipluja, surt el sol de nou. Entrem al castell, i torna a ploure. Aquesta serà la tònica al llarg de tot el dia. Els escocesos s'ho prenen amb filosofia. Ni s'immuten davant tant canvi de temps. Segueixen parlant tranquil·lament a la cantonada tant si plou com si surt el sol, o passejant, o el que sigui. Així que intentarem comportar-nos com ells. Visitem les diferents zones del castell, perfectament conservat i ambientat, el que ens porta tot el matí. Després baixem del castell cap a l'artèria principal de la ciutat on pararem a menjar alguna coseta, i seguim caminant cap a l'altre extrem de la Royal Mile, en direcció a Holyrood Palace i al modern edifici del Parlament Escocès. Visitem els dos edificis i ascendim cap al castell per un altre carrer, gaudint d'aquesta ciutat. Al dia següent, tornem per passejar i veure algun dels seus racons. La ciutat està preparant-se per els seus cèlebres Festivals de Música, i està tot ple de tribunes, escenaris i tot tipus d'instal·lacions, però això no evita el que ens quedem enamorats d'aquesta preciosa ciutat.

15/7/2009. Deixem Edimburg direcció sud-oest, passem pels afores de Glasgow, que obviem, i parem a veure un altre castellet. Aquest cop li toca el torn al Caerlaverock Castle, prop de Dumfries. Serà ja l'última de les visites a terra escocesa. Demà i passat seran dies de carretera fins Dover, vaixell, més carretera, ... Creuem França per la costa Occidental, recordant les nostres vacances anteriors a Normandia i Bretanya, travessem el bosc de les Landes i entrem a Espanya pel túnel de Biescas. Una paradeta a Ainsa per descansar dels 6.500 quilòmetres recorreguts serà la "fi de festa" d'aquest preciós viatge.

Caerlaverock Castle

Powered by  Cbhardware
Tancar finestra