III KDDA SYNCRO
Crivillén
(Teruel)
21, 22 y 23 de Gener de
2011
Era mitjans
de Tardor passat quan es va començar a parlar de la III Kdda
Syncro. Linur es va encarregar d'obrir el fil en el fòrum,
organitzar les votacions per decidir el lloc i les dates, i, a partir
d'aquí i comptant amb les sempre valuosíssimes
aportacions dels "Màster" d'aquest tipus d'esdeveniments,
especialment Furgokike , es va anar perfilant el tema fins a arribar a
l'esperat cap de setmana.
Divendres 21, ens trobem Pipa1946, Odissea, Marcus i Carlangas a
l'àrea de servei de la Porta de Barcelona sobre les 7 de
la tarda per enfilar l'autopista cap a Reus, seguint després
direcció Alcanyís. Allà parem a
repostar i, primera incidència: Marcus es queda sense
servofrè en la seva furgo. Parem a Calanda a la llum d'un
fanal, i, per sort, entre la cinta aïllant i les mans de Pipa,
es pot solucionar el tema i seguir viatge. Arribem a
Crivillén prop de les 11 de la nit. Allà, a casa
de Furgokike, els que han anat arribant han preparat la
intendència, i, com sempre, hi ha menjar per a la IV Kdda i,
probablement per a la V. Després de saludar als nostres bons
amics i presentar-nos als nous, sopem i després enfilem cap
a les furgonetes, que igual que l'any anterior, estan a l'entrada al
Poliesportiu del poble, instal·lacions que, de nou, ens han
cedit amablement per al nostre ús gràcies de nou
a la gestió de Furgokike. Petita reunió per
formar els grups, aclarir qui els porta i decidir horaris de sortida i
altres detalls perquè, a primera hora, tots sapiguem que hem
de fer. Són les dues de la matinada, fa un fred que pela, i
encara hi ha algun atrevit que aguanta una hora més parlant
i compartint històries i experiències amb els
altres.
Dissabte a les 8 del matí, sona el despertador i el primer
que penso és: "qui s'ha deixat la porta del congelador
oberta" i recordo uns coneguts humoristes i un "gag" que deia alguna
cosa així com que "cuando el grajo vuella bajo, hace un
frío del carajo". Miro fora de la furgo, a veure si hi ha
algun graula per comprovar-ho, però l'únic que
veig són els "compis" que comencen a estirar-se i a preparar
esmorzars per anar entrant en calor. A les 9 ja tenim
gairebé tots els pisets recollits i comença
l'aventura. Hem format quatre grups de 4 furgonetes cada un, i com la
ruta és circular, dos sortim en sentit horari i dos en
sentit contrari. A més, deixem mitja hora aproximadament
entre cada grup, per no anar com un ramat. Sortim de
Crivillén per carretera fins al proper poble de Molinos, on
començarà la ruta fora d'asfalt. Sortim de
Molinos en direcció Sud-oest per abandonar el Baix
Aragó i endinsar-nos en el Maestrat. Després
d'una hora de ruta aproximadament, deixem a la nostra esquerra les
grans masses rocoses dels Òrgans de Montoro, al llit del riu
Guadalope. Al poc sentim pels Walkies al grup que ens precedia, que
havien baixat cap al llit del riu a veure el Pont del Vado.
Després de parlar una estona amb ells, continuen ruta i
nosaltres descendim cap a la llera del riu. Ens aturem al Pont del
Vado, ens fem unes fotos, i ja de pujada, ens decidim a travessar el
riu en lloc de passar pel pont que està al costat. A Pipa li
agrada tant que repeteix el banyet i tot. A continuació, seguim
per carretera un petit tros fins Villarluengo. A l'altura de El
Estrecho, ens endinsem en la llera del riu Palomita, ara en
direcció Sud-est. Trobem un reixat en el camí, i
després de comprovar que és per al bestiar, obrim
i tornem a tancar després de nosaltres. Marcus decideix fer
una petita excursió per un vessant i Odissea, sense
pensar-s'ho dues vegades, el segueix. Un soroll sec ens fa girar i
veiem la No Limit penjant de la panxa a la part alta del marge. Una
petita empenta i la furgo surt, no sense deixar-se uns quants euros en
plàstic i para-xocs del darrere en el vessant de la
muntanya. Després de comprovar que no hi ha danys "greus" a
la panxa, continuem cap a Cantavieja. Un últim tram d'asfalt
ens porta fins a la plaça del poble, on trobem a un altre
grup, que havia sortit en direcció contrària a la
nostra, i aprofitem per menjar plegats i xerrar una estona sobe les
rutes que hem fet cada un de nosaltres. Després de dinar,
recollim els estris que hem desplegat en una era, i continuem el nostre
viatge. Entre el guia, és a dir, jo i el GPS que decideix
atontarse a la sortida de Cantavieja anem per mal camí. En
comptes de sortir de Cantavieja per la carretera de Villarroya, sortim
per la de Iglesuela del Cid. Al cap de 15 KM. el GPS insisteix "buscant
ubicació". Ens acostem a Mosqueruela, molt al sud del nostre
destí, així que tallem pel dret, i tirem per una
pista que surt cap al nord, a buscar la carretera que, passant per
Fontanete, va de Cantavieja a Villarroya de los Pinares. En una
cruïlla de pistes, trobem uns caçadors i els hi
preguntem si anem per bon camí. Curiosament, cadascun ens
diu una cosa. Que si per la pista del davant, tot recte, que si per la
de l'esquerra, però després tot a la dreta, que
si per la de la dreta, i després ... Al final ens anem per
on podem. Veiem en la distància, a la nostra esquerra, les
pistes de Valdelinares. Al costat de l'indicador de temperatura de la
furgo va aparéixer ahir una ratlleta
horitzontal just davant del numeret i no s'ha tret en tot el
dia; -3, -2, -1, .. -5 de nou. I jo amb la finestreta oberta. El sol
s'agraeix i fa tolerables les baixíssimes temperatures que
estem suportant tot el dia. Al cap d'uns quants quilòmetres
més, arribem a Villarroya, però abans el GPS, que
decideix despertar de la seva letargia hivernal, ens avisa:
"Destinació a 1,7 km." Li vaig a posar veu de tio, almenys
li podré insultar quan faci aquestes xorrades. O el poso a
la venda en el fòrum. Ja m'imagino l'anunci i tot: "Venc GPS
amb els furgoperfectos carregats. Pago bé. No s'admeten
devolucions" Grrrr ...
Comença el segon tram. Abandonem l'A-226, aquest cop en
direcció Nord, seguint paral·lels a la Serra de
la Lastra. Són prop de les 6 de la tarda i el sol
comença a amagar-se. Passem prop de la zona de El Masegar,
on un altre grup ha tingut de deixar una furgo amb una averia que li ha
impedit continuar. Al capdavant nostre apareixen els barrancs rocosos
que ha format el riu Guadalope al seu pas prop de Pitarque. Aviat
comencem un vertiginós descens per un zigzaguejant
camí que ens porta, en poc menys de 1/2 hora al fons del
barranc de la Boca de l'Infern. Arribem quan ja és fosc, el
que no li impedeix a Marcus reconèixer el lloc on vam estar
l'any passat, tot i que han construït un pont on abans es
creuava el riu travessant. Ara toca ascendir de nou per l'altra banda
del barranc per arribar fins a la carretera que ens portarà
fins Ejulve i tot seguit, fins Crivillén per reunir-nos de
nou amb els altres grups.
Furgokike ha reservat lloc per sopar a la Venta de la Pintada,
així que, a les 9 del vespre organitzem una "excursioncilla"
per anar fins a la venta, sopar tranquil·lament, explicar
aventuretes del dia i recollir el "merchandising" que Mikel ha portat.
Al final, mini-reunió per reorganitzar els grups de furgos
per demà. El recorregut torna a ser circular,
així que sortirem uns per la dreta i altres per l'esquerra
de nou. Després, de tornada a Crivillén, alguns
se'n van a dormir i altres farem la penúltima copa al bar
del poble.
Diumenge a les 8 torna a sonar el despertador. De nou hi ha furgos que
apareixen amb el parabrisa congelat ... per dins. Esmorzem i ens posem
en marxa de nou. Sortim de Crivillén aquesta vegada en
direcció Nord. En passar pels Mases de Crivillén,
en un gir una mica forçat en costa amunt, Nachete pot veure
"en directe" com funciona un visco-embragatge, el que m'aclareix un
petit dubte existencial que, crec, tenim tots els syncroadictes. El de
la meva furgo, si funciona. Pujem fins a la Codoñera
després de travessar un pas al riu Escuriza, on trobem un
cartell de "camí sense sortida". Tot i això,
seguim endavant després d'esperar al grup de Furgokike, que
venia darrere nostre, i valorar les opcions que tenim. Uns
quilòmetres més, i un grup de caçadors
ens conviden de manera molt dolça i acollidora a abandonar
"els seus" boscos. Nachete i Furgokike continuen pel camí i
ens avisen que donem la volta, ja que el pas està francament
complicat. Donarem una volta i ens esperaran a prop del Monestir de
Santa Maria de l'Olivar. Fem una petita parada tècnica per
esperar a Nito que ha anat a "rescatar" la furgo que ahir van haver
d'abandonar, mentre fem un improvisat pica-pica. Ens posem de nou en
marxa i travessem una mina de les moltes que hi ha a la zona. Aprofitem
per fer-nos fotos amb els "monstres" que fan servir per al transport de
terra, i Nachete i Nito donen un parell de "salts" amb les T3
pels marges que es creen en l'explotació minera. De nou en
marxa per dirigir-nos cap Gargallo. Poc abans d'entrar a la
població, ens desviem a l'esquerra per seguir
paral·lels a la serra de la Muela. Des de dalt, uns ulls ens
vigilen. Furgokike i el seu grup ja estan a La Muela i veiem els seus
vehicles a la part alta. Prenem un camí que ens
portarà, en poc estona, fins a dalt del vèrtex
geodèsic situat allà. Travessem la serra pel que
sembla un tallafocs, i baixem per la cara Nord fins
Crivillén. Allà iniciarem la ronda de comiats ja
que alguns iniciarem ja la tornada als nostres llocs d'origen, mentre
que altres els queden ganes d'anar fins a una altra mina propera per
fer una mica més de "trialeres" i unes quantes fotos.
Powered by
Cbhardware