III KDDA SYNCRO 

Crivillén (Teruel)

21, 22 y 23 de Gener de 2011


Era mitjans de Tardor passat quan es va començar a parlar de la III Kdda Syncro. Linur es va encarregar d'obrir el fil en el fòrum, organitzar les votacions per decidir el lloc i les dates, i, a partir d'aquí i comptant amb les sempre valuosíssimes aportacions dels "Màster" d'aquest tipus d'esdeveniments, especialment Furgokike , es va anar perfilant el tema fins a arribar a l'esperat cap de setmana.
Divendres 21, ens trobem Pipa1946, Odissea, Marcus i Carlangas a l'àrea de servei de la Porta de Barcelona ​​sobre les 7 de la tarda per enfilar l'autopista cap a Reus, seguint després direcció Alcanyís. Allà parem a repostar i, primera incidència: Marcus es queda sense servofrè en la seva furgo. Parem a Calanda a la llum d'un fanal, i, per sort, entre la cinta aïllant i les mans de Pipa, es pot solucionar el tema i seguir viatge. Arribem a Crivillén prop de les 11 de la nit. Allà, a casa de Furgokike, els que han anat arribant han preparat la intendència, i, com sempre, hi ha menjar per a la IV Kdda i, probablement per a la V. Després de saludar als nostres bons amics i presentar-nos als nous, sopem i després enfilem cap a les furgonetes, que igual que l'any anterior, estan a l'entrada al Poliesportiu del poble, instal·lacions que, de nou, ens han cedit amablement per al nostre ús gràcies de nou a la gestió de Furgokike. Petita reunió per formar els grups, aclarir qui els porta i decidir horaris de sortida i altres detalls perquè, a primera hora, tots sapiguem que hem de fer. Són les dues de la matinada, fa un fred que pela, i encara hi ha algun atrevit que aguanta una hora més parlant i compartint històries i experiències amb els altres.

Dissabte a les 8 del matí, sona el despertador i el primer que penso és: "qui s'ha deixat la porta del congelador oberta" i recordo uns coneguts humoristes i un "gag" que deia alguna cosa així com que "cuando el grajo vuella bajo, hace un frío del carajo". Miro fora de la furgo, a veure si hi ha algun graula per comprovar-ho, però l'únic que veig són els "compis" que comencen a estirar-se i a preparar esmorzars per anar entrant en calor. A les 9 ja tenim gairebé tots els pisets recollits i comença l'aventura. Hem format quatre grups de 4 furgonetes cada un, i com la ruta és circular, dos sortim en sentit horari i dos en sentit contrari. A més, deixem mitja hora aproximadament entre cada grup, per no anar com un ramat. Sortim de Crivillén per carretera fins al proper poble de Molinos, on començarà la ruta fora d'asfalt. Sortim de Molinos en direcció Sud-oest per abandonar el Baix Aragó i endinsar-nos en el Maestrat. Després d'una hora de ruta aproximadament, deixem a la nostra esquerra les grans masses rocoses dels Òrgans de Montoro, al llit del riu Guadalope. Al poc sentim pels Walkies al grup que ens precedia, que havien baixat cap al llit del riu a veure el Pont del Vado. Després de parlar una estona amb ells, continuen ruta i nosaltres descendim cap a la llera del riu. Ens aturem al Pont del Vado, ens fem unes fotos, i ja de pujada, ens decidim a travessar el riu en lloc de passar pel pont que està al costat. A Pipa li agrada tant que repeteix el banyet i tot. A continuació, se
guim per carretera un petit tros fins Villarluengo. A l'altura de El Estrecho, ens endinsem en la llera del riu Palomita, ara en direcció Sud-est. Trobem un reixat en el camí, i després de comprovar que és per al bestiar, obrim i tornem a tancar després de nosaltres. Marcus decideix fer una petita excursió per un vessant i Odissea, sense pensar-s'ho dues vegades, el segueix. Un soroll sec ens fa girar i veiem la No Limit penjant de la panxa a la part alta del marge. Una petita empenta i la furgo surt, no sense deixar-se uns quants euros en plàstic i para-xocs del darrere en el vessant de la muntanya. Després de comprovar que no hi ha danys "greus" a la panxa, continuem cap a Cantavieja. Un últim tram d'asfalt ens porta fins a la plaça del poble, on trobem a un altre grup, que havia sortit en direcció contrària a la nostra, i aprofitem per menjar plegats i xerrar una estona sobe les rutes que hem fet cada un de nosaltres. Després de dinar, recollim els estris que hem desplegat en una era, i continuem el nostre viatge. Entre el guia, és a dir, jo i el GPS que decideix atontarse a la sortida de Cantavieja anem per mal camí. En comptes de sortir de Cantavieja per la carretera de Villarroya, sortim per la de Iglesuela del Cid. Al cap de 15 KM. el GPS insisteix "buscant ubicació". Ens acostem a Mosqueruela, molt al sud del nostre destí, així que tallem pel dret, i tirem per una pista que surt cap al nord, a buscar la carretera que, passant per Fontanete, va de Cantavieja a Villarroya de los Pinares. En una cruïlla de pistes, trobem uns caçadors i els hi preguntem si anem per bon camí. Curiosament, cadascun ens diu una cosa. Que si per la pista del davant, tot recte, que si per la de l'esquerra, però després tot a la dreta, que si per la de la dreta, i després ... Al final ens anem per on podem. Veiem en la distància, a la nostra esquerra, les pistes de Valdelinares. Al costat de l'indicador de temperatura de la furgo va aparéixer ahir una ratlleta horitzontal just davant del numeret i no s'ha tret en tot el dia; -3, -2, -1, .. -5 de nou. I jo amb la finestreta oberta. El sol s'agraeix i fa tolerables les baixíssimes temperatures que estem suportant tot el dia. Al cap d'uns quants quilòmetres més, arribem a Villarroya, però abans el GPS, que decideix despertar de la seva letargia hivernal, ens avisa: "Destinació a 1,7 km." Li vaig a posar veu de tio, almenys li podré insultar quan faci aquestes xorrades. O el poso a la venda en el fòrum. Ja m'imagino l'anunci i tot: "Venc GPS amb els furgoperfectos carregats. Pago bé. No s'admeten devolucions" Grrrr ...
Comença el segon tram. Abandonem l'A-226, aquest cop en direcció Nord, seguint paral·lels a la Serra de la Lastra. Són prop de les 6 de la tarda i el sol comença a amagar-se. Passem prop de la zona de El Masegar, on un altre grup ha tingut de deixar una furgo amb una averia que li ha impedit continuar. Al capdavant nostre apareixen els barrancs rocosos que ha format el riu Guadalope al seu pas prop de Pitarque. Aviat comencem un vertiginós descens per un zigzaguejant camí que ens porta, en poc menys de 1/2 hora al fons del barranc de la Boca de l'Infern. Arribem quan ja és fosc, el que no li impedeix a Marcus reconèixer el lloc on vam estar l'any passat, tot i que han construït un pont on abans es creuava el riu travessant. Ara toca ascendir de nou per l'altra banda del barranc per arribar fins a la carretera que ens portarà fins Ejulve i tot seguit, fins Crivillén per reunir-nos de nou amb els altres grups.
Furgokike ha reservat lloc per sopar a la Venta de la Pintada, així que, a les 9 del vespre organitzem una "excursioncilla" per anar fins a la venta, sopar tranquil·lament, explicar aventuretes del dia i recollir el "merchandising" que Mikel ha portat. Al final, mini-reunió per reorganitzar els grups de furgos per demà. El recorregut torna a ser circular, així que sortirem uns per la dreta i altres per l'esquerra de nou. Després, de tornada a Crivillén, alguns se'n van a dormir i altres farem la penúltima copa al bar del poble.

Diumenge a les 8 torna a sonar el despertador. De nou hi ha furgos que apareixen amb el parabrisa congelat ... per dins. Esmorzem i ens posem en marxa de nou. Sortim de Crivillén aquesta vegada en direcció Nord. En passar pels Mases de Crivillén, en un gir una mica forçat en costa amunt, Nachete pot veure "en directe" com funciona un visco-embragatge, el que m'aclareix un petit dubte existencial que, crec, tenim tots els syncroadictes. El de la meva furgo, si funciona. Pujem fins a la Codoñera després de travessar un pas al riu Escuriza, on trobem un cartell de "camí sense sortida". Tot i això, seguim endavant després d'esperar al grup de Furgokike, que venia darrere nostre, i valorar les opcions que tenim. Uns quilòmetres més, i un grup de caçadors ens conviden de manera molt dolça i acollidora a abandonar "els seus" boscos. Nachete i Furgokike continuen pel camí i ens avisen que donem la volta, ja que el pas està francament complicat. Donarem una volta i ens esperaran a prop del Monestir de Santa Maria de l'Olivar. Fem una petita parada tècnica per esperar a Nito que ha anat a "rescatar" la furgo que ahir van haver d'abandonar, mentre fem un improvisat pica-pica. Ens posem de nou en marxa i travessem una mina de les moltes que hi ha a la zona. Aprofitem per fer-nos fotos amb els "monstres" que fan servir per al transport de terra, i Nachete i Nito donen un parell de "salts" amb les  T3 pels marges que es creen en l'explotació minera. De nou en marxa per dirigir-nos cap Gargallo. Poc abans d'entrar a la població, ens desviem a l'esquerra per seguir paral·lels a la serra de la Muela. Des de dalt, uns ulls ens vigilen. Furgokike i el seu grup ja estan a La Muela i veiem els seus vehicles a la part alta. Prenem un camí que ens portarà, en poc estona, fins a dalt del vèrtex geodèsic situat allà. Travessem la serra pel que sembla un tallafocs, i baixem per la cara Nord fins Crivillén. Allà iniciarem la ronda de comiats ja que alguns iniciarem ja la tornada als nostres llocs d'origen, mentre que altres els queden ganes d'anar fins a una altra mina propera per fer una mica més de "trialeres" i unes quantes fotos.
Powered by Cbhardware
Tancar finestra